Sobre aquesta Web
Amb aquest treball vull posar a disposició de tothom les obres religioses més interessants del nostre poble català, especialment els seus campanars, amb informació de la seva alçada
Com saber des d’on cal mesurar el campanar i fins a on?
Si sabéssim allà on comença, o sigui el nivell en què els fonaments acaben i comença l’estructura de la torre, podríem tenir una mesura exacta perquè sabríem on cal iniciar el càlcul. Però normalment això no està a l’abast d’un mer observador. Aleshores no hi ha hagut altre remei que acceptar una convenció, considerar que el nivell bàsic és aquell d’on sembla que arrenca el campanar. Sovint és el mateix que el de l’església però a vegades es topa amb els desnivells del terreny. Així es veu com el campanar ve de més avall si s’entra dins de l’edifici i es comprova que el nivell arrenca de zones
més fondes del que feien pensar les aparences externes. Quan això ha estat possible de constatar, ho he tingut en compte en les meves mesures.
Com saber a on acaba?
Normalment tot allò que es troba dalt de tot del cloquer i que hi és posat o tret segons els gustos dels rectors o de les circumstàncies, tot allò considero que ha de quedar exclòs de la mesura. Em refereixo a penells, creus, parallamps o, fins i tot, l’estructura metàl·lica que sosté alguna campaneta.
El càlcul
La mesura de l’alçada vaig començar prenent-la amb una corda des del terrat; vaig fer-ho almenys en els inicis de la meva feina, però en veure que això era difícil o impossible en la majoria dels casos -molts campanars no tenen terrat-, he aplicat el mètode topogràfic basant-me en l’angle que em dóna la visual feta des d’un trípode al cim del campanar i, a partir de la raó trigonomètrica de la tangent de l’angle obtingut, he pogut calcular l’alçada. He procurat assegurar-me dels càlculs i les mesures.
Pel que fa a mi
Delfí Dalmau i Argemir, soc nascut a Terrassa el 1927, batejat al baptisteri de Sant Miquel de les Esglésies d’Ègara, prové de família paterna originària de Llers-Figueres i materna de Sabadell-Terrassa. Professionalment he estat mestre a Caldes de Montbui i professor de Geografia i Història a a Granollers. Ja a la vellesa he escrit sobre religió El silenci de Déu (Editorial Mediterrània, 2001) i he fet un treball sobre les alçades dels nostres campanars i n’he exposat dades en diverses publicacions com a Sàpiens i a Catalunya Cristiana i he escrit algun llibre sobre el tema: Campanars del Bages (2003), 55 Campanars singulars (2010) i amb la col·laboració de Xavier Orriols i Paquita Puig: Per l’escala secreta, campanars i campanes a les valls d’Àneu (2001) i Campanars i campanes al Pallars Sobirà (2014).
Treball amb tots els campanars de Catalunya
En aquest document podràs trobar els 1387 campanars de torre parroquials amb informació de les esglésies corresponents i 863 campanars de torre no parroquials o amb espadanya, en parròquies sufragànies o annexes i en temples sense culte. En total, 2250 campanars