Quan mesurem els campanars de Catalunya, sovint ens trobem amb una dificultat oculta a la vista de qualsevol observador: on comença realment l’estructura de la torre? L’ideal seria disposar del punt exacte on s’acaben els fonaments i comença l’obra vertical. Com que això sol estar soterrat, la convenció general és prendre com a referència el nivell d’on sembla que arrenca el campanar, tenint en compte els desnivells del terreny o si l’estructura neix des de zones més fondes de l’interior de l’edifici.
El cas de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família —que esdevindrà el campanar més alt del país— és un exemple paradigmàtic d’aquesta complexitat. Depenent del criteri de mesurament i de la institució que es consulti, trobem fins a tres dades diferents: 172,5 metres, 173,5 metres o 175,5 metres.
A continuació, analitzem els diferents criteris i les seves referències oficials.
1. El criteri de la Junta Constructora: 172,5 metres (des del terra de la basílica)
La dada més estesa i utilitzada oficialment pel mateix temple és la de 172,5 metres. Segons es recull a les publicacions tècniques de la mateixa basílica, com el Quadern de la Sagrada Família n. 10 (febrer de 2026), aquesta mesura es pren des d’una cota molt concreta: el terra de la basílica.
- Referència: Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família – Quadern 10 (2026)
- Lògica del criteri: Se centra en l’espai arquitectònic intern de l’usuari, prenent el paviment de la nau com el “nivell zero” de referència de tot el conjunt monumental.
2. El criteri urbanístic: 173,5 metres (des de la cota de regulació del projecte)
Si acudim a la documentació oficial de l’Ajuntament de Barcelona, concretament a l’aprovació definitiva del Pla Urbanístic Integral de la Sagrada Família, la xifra que s’estipula per a la llicència i la regulació de les altures màximes és de 173,5 metres.
- Referència: Portal d’Informació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona
- Lògica del criteri: L’administració pública sol mesurar les altures regulatòries a partir de rasants de carrer o cotes zero del projecte topogràfic que unifiquen els desnivells de les quatre illes i carrers que envolten el temple (Mallorca, Sardenya, Marina i Provença). Això justifica aquest metre de diferència respecte al terra interior.
3. El criteri del carrer i la física de l’objecte: 175,5 metres (des de la rasant de l’Eixample)
Finalment, existeix un corrent de debat tècnic i arquitectònic a les xarxes, encapçalat per perfils especialitzats com el d’Estudis de Física i Arquitectura (@efemarq), que defensa que l’alçària total real del temple un cop coronat amb la creu serà de 175,5 metres.
- Referència: Anàlisi tècnica a X (anteriorment Twitter) per @efemarq
- Lògica del criteri: Des d’un punt de vista estrictament físic i geomètric, la dimensió total d’un objecte (la seva alçària) s’ha de mesurar des del punt més baix observable a l’exterior, és a dir, des del nivell del carrer, fins a la part més alta de la creu. Atès que el teixit urbà de l’Eixample es troba a una cota inferior respecte al terra de la nau central, s’hi sumen 3 metres extra.
Conclusió: Quin criteri apliquem a Campanars de Catalunya?
Totes tres mides són correctes si s’explica des d’on es comença a comptar. Tanmateix, si som fidels al criteri de la nostra web, on busquem el punt on “arrenca l’estructura” de manera visible o constructiva, el nivell del carrer (175,5 m) ens dona la magnitud real del volum construït que s’aixeca sobre Barcelona. Per contra, si ens cenyim a l’arrencada de la torre des de la seva gran base estructural interna perceptible a l’interior del temple, la mesura de la basílica (172,5 m) és la que millor defineix la seva cohesió amb l’espai eclesiàstic.
Siga com siga, el campanar de Jesús de la Sagrada Família ja s’ha convertit en una fita vertical de la nostra arquitectura, el debat de la qual demostra que mesurar un campanar és molt més que llançar una cinta mètrica: és una decisió de criteri arquitectònic.